Skylab i la ingravidesa

Amb l’Apolo 17 el projecte d’anar a la Lluna es va tancar amb resultat satisfactoris. Però per motius econòmics i per falta d’interès de la gent es va suspendre totes les missions cap a ella. En aquest moment es tenia coets Saturn V (coets lunars), per el qual es van buscar noves aplicacions. La tercera secció d’aquest coet es va convertir en un laboratori espacial. L’autoritat espacial americana tenia llavors  una estació espacial on podia investigar sobre el comportament en la ingravidesa.

Primers problemes

El 14 de maig del 1973 es va llençar el Skylab impulsat per el coet Saturn V,des del Kennedy Space Center amb un laboratori espacial reformat instal·lat al morro. La primera missió es va realitzar sense tripulació, però es va rascar l’escut que havia de protegir l’estació dels petits meteorits i amb això també es va destruir la part de l’equip solar que havia d’alimentar d’energia a l’estació.

En el Skylab s’havia d’aconseguir una temperatura uniforme per mitjà d’un equip climatitzador, però que no funcionava degut als danys en l’estació solar. Per això la temperatura del interior del Skylab va seguir disminuint de manera progressiva. La primera i segona tripulació van tenir que resoldre aquest problema, cosa que van fer al llarg d’una sèrie de treballs a l’exterior, instal·lant nous equips solars per garantitzar el subministrament d’energia.

Feines i experiments

Les feines eren:

• Cultiu de cristalls
• Producció de vidre i metalls a la ingravidesa
• Proves mèdiques en la ingravidesa

Una de les feines importants dels astronautes va ser la documentació gràfica de la Terra i el Sol. Un telescopi solar espacial va ser col·locat a l’interior de l’estació i havia de ser vigilat permanentment. Així al llarg de les missions s’obtenia gran quantitat d’imatges científiques molt valuoses i interessants.

La primera missió tripulada va durar 28 dies i les següents de 59 i 84 dies. Després d’uns dies d’ingravidesa, la massa muscular es debilita, per això el astronautes tenien que fer diàriament esforços de llarga duració (un entrenament muscular intensiu). Skylab tenia màquines de pedals i una màquina estàtica.

Dades tècniques

• Longitud total: 36,1m

• Pes: 13,381 tones

• Volum de treball. 331,5 metres cúbics

• Longitud de la superfície de les cèl·lules solars: 30m

Viure en la ingravidesa

El tercer tanc de combustible d’un coet Saturn V va ser un gran espai de treball, utilizant-se com a taller, sala d’oci, dormitori i bany.

Durant les feines de neteja corporal havia de tenir en compte que l’aigua es quedes on havia d’estar, ja que podia fer malbé les màquines. Per això els astronautes van optar per netejar-se amb una tovalla humida. Qui es volia dutxar havia de posar-se dins un tub tancat i després s’aspirava.

I el vàter funcionava també per una instal·lació d’aspiració d’aire.

Les missions següents:

Skylab2

La missió de 28 dies va tenir lloc del 5 de maig al 22 de juny del 1973. El comandant Charles Conrad, el pilot Paul Weitz i el científic Josep Kervin van fer les reparacions més importants. En el 404 vols orbitals, van fer 392 experiments.

Skylab 3

Alan Bean (comandant), Jack Lousma (pilot), i Owen Garriott (científic) van passar des del 28 de juny al 5 de setembre del 1973, un total de 59 dies a l’espai exterior. Després de fer les primeres reparacions es van poder concentrar a fotografiar el Sol i la Terra.

Skylab 4

Del 16 de novembre de 1973 al 8 de febrer de 1974 va ser la l’ultima tripulació. El comandant Gerard Carr, el pilot William Pogue  i el científic Dr. Edward Gidson van estar 84 dies a l’espai. La missió principal era fotografiar el cometa Kohoutek. El 17 de juliol de 1979 es va fer que la estació espacial baixés de forma controlada en aigües de l’oceà Índic. Algunes parts de la Skylab es troben al oest d’Austràlia, on actualment són accessibles per al públic en una exposició. Per llençar-les aquí la NASA va haver de pagar una multa de US$400, ja que rea un territori públic.

La seva rèplica es pot visitar en el Museu Aeroespacial de Washington, DC.