SOHO

Que és?

El SOHO o (Solar and Heliosferic Observatory) es una sonda espacial posada en orbita el 2 de desembre de 1995 per estudiar el Sol, que va començar les seves operacions científiques el maig del 1996. És un projecte conjunt de la ESA i la NASA. Originalment era un projecte d’una duració de 2 anys, però actualment contiua en funcionament més de deu anys després. Està situat en el punt L1, punt en que la força de la gravetat de la Terra contraresta a la del Sol, i per tant la sonda queda en equilibri. En realitat el SOHO només orbita al voltant del punt L1 cada 11 mesos. La informació enviada per SOHO s’utilitzen per predir les flamerades solars, fets que poden resultar fatals pels satelits. El 2003 va sorgir un fallo en un dels motors del satelit necessari per reorientar l’antena cap a la Terra per a transmetre els dats. Aquest problema causava unes dos i tres setmanes de bloqueig de informavió cada tres mesos.

Instruments 

El satelit porta amb ell 12 instruments principals:

1. Oscilador global de baixes frecuencies (GOLF): medeix les variacions de la velocitat del disc solar per explorarne el nucli.
2. Variabilitat de la radiació solar (VIRGO): calcula les oscilacions de radiació  en tot el disc solar.
3. “Michelson Doppler Imager” (MDI): medeix el camp de velocitat i magnetic de la fotosfera, capa exterior del Sol, i els camps magnetics que componen la forma de la corona.
4. Mesurador de els raigos UV (SUMER): medeix el plasma, temoperatura i densitat de la corona.
5. Espectometre de la corona (CDS): mateixa funció que el SUMER.
6. Telescopi dels reijos UV (EIT): calcula la estructura i activitat de la zona baixa de la corona.
7. Espectometre dels raijos UV: (UVCS): medix les densitats i temperatures de la corona.
8. Anomalies del vent solar (SWAN): fent servir un telescopi sensible a la longitud de ona caracteristica d el’hidrogen per medir el fluxe màssic del vent solar, fer un mapa de la densitat de la heliosfera i observar les corrents de vent solar.
9. Analisi de isotops (CELIAS): composició iònica del vent solar.
10. Analitzador de les particules energetiques (COSTEP): composicio iònica i electronica del vent solar.
11. Analitza de particules (ERNE): composició ionica i electronica del vent.

Les dadesobtingudes pel SOHO es poden obtenir facilment a internet. Cal destacar que gracies a aquest nombre elevat de instruments, el SOHO ha pogut descobrir la mitat del total de comete descoberts fins ara.

Com la van salvar?

El primer pas va ser restaure la conexió directa perduda amb el SOHO el 24 de Juny. Per fer-ho van utiltzar telescopis de 305 metres de diàmetre per enviar una señal cap el satelit. Un disc de 70 metres va fer de receptor , localitznd l’eco de la sonda i seguint el seu recorregut durant més d’una hora. La sonda es va trobar a més de 1,5 millons de Km de la Terra, tot i que s’està frenant en la seva rotació a raó de una revolució per minut. Actualmentla NASA esta seguint el SOHO per satelit i radar per poder tenir una idea dels futurs moviments, que ajudarien en un futur a salvar-la. També els inginiers estan fent esforços per poder reestablir la conexió per radió amb ella.  Ara mateix la NASA concentra els seus esforços en tres errors que podrien ser els causants de la perdua de comunicació amb el SOHO:

• El primer error va ser enviar una secuencia d’ordres que van provocar la posada en marxa d’un giroscopi d’estat d’emergencia.
• La segona una mala lectura de dades de dos dels tres giroscopis.
• L’ultim error va ser decidir enviar unes ordres que la sonda va traduir a una lectura de telemetria incorrect.

Els ingenies de la NASA i la ESA creuen que el problema principal és que els panells del SOHO estan perpendiculars al Sol i per aquest motiu no reben energia solar per poder posar en marxa totes les funcions.

Olympus: un cas molt semblant.

La sonda Olympus de la ESA va ser recuperada el 1991 sota condicions molt semblants a les de la SOHO, el maig del 91. La sonda va patir unes anomalies en la altitud, que va donar una conseguent erdua d’energia. A més a més la falta de temperatura va fer que el combustible es congeles i la sonda no es pogues desplaçar.

Els ingeniers van preparar un pla de recuperació basantse en el descongelament del combustible.L’Olympus va ser recuperat 4 setmanes més tard, amb un descongelament progresiu del combustible. Va patir forces danys a causa de les baixes temperatures.