Phoenix

Què és?

Phoenix o Phoenix Mars Lander es una sonda creada per la NASA llençada el 4 d’agost del 2007, en un cohet Delta 7925, a la base espacial Cabo Cañaveral amb destinació cap al  planeta Mart.  La seva arribada és va produir el 25 de maig de l’any seguent després d’haver corregity el rumb el 10 de maigi. La missió va ser allergada fins el 10 de novembre d’aquest mateix any. El programa és un esforç conjunt entre universitats de EEUU, Canadà, Suissa, Dinamarca i Alemanyaa. L’objectiu era arribar al Pol Nord marcia, desplegar el seu braç robotic i fer prospeccions per examinar el terra.  El 1999 la sonda Mars Polar ho va intentar, però la missió va ser fallida ja que es va estavellar durant l’aterratge. D’aqui li ve el nom, d’aquella au mitologica que ressurgia de les seves propies cendres. Va ser la primera del programa en no utilitzar bosses d’aire i utilitzar petits cohets com las sondes Viking. Tot això ha costat el modic peru de 37 milions de dolars.

Objectius de la misió

Va aterrissar en un lloca anomenat Green Valley, allà tenia que completar diverses missións:

• Determinar si hi ha o hi havia vida a Mart
• Caracteritzar el clima de Mart
• Estudia la seva geologia
• Efectuar estudis de la història geologica de l’aigua

Aquestes missions tindrien que haver durat 90 dies marcians, però amb el descobriment de gel, es va decidir allergar la missió cinc setmanes més, fins al 10 de novembre de 2008.

Instruments

1. Braç robotic (RA): excava les rases per extreure mestres del subsòl i depositarles en els instruments d’analisí TEGA i MECA. Fa 2,35 metres i pot excavar rases de mig metre. La capa de gel estava a 4 centimetres. Va ser probata Death Valley, ja que s’esperava que la duresa d’aquella zona fos la similar a la resta de llocs.
2.  Càmera del braç robotic (RAC): la càmera es troba just darrera la pala d’exploració. Serveix per obtenir imatges del terra, i per poder obtenir imatges de l’interior de les rases.
3. Camera del descens (MARDI): Va treuree les imatges del descens
4. Estació meteorològica (MET) : va registrar el clima de Mart en la zona de descens. Medeix la pressió, la temperatura, utilitzant termometres electrics. Disposa d’un laser que determina la composició i localització de les partícules de pols en la atmòsfera.
5. Camerà de la superficie (SSI): camera panoràmica d’alta resolució, situada al final d’un mastil de uns 2 metres . Va servir per estudiar algunes propietats de l’atmosfera, la opacitat, la quantitat de vapor d’aigua.
6. Analitzador de conductivitat (MECA): va estudiar diverses mostres del sòl marcia dissolent-lo en aigua, per determinar la seva acidesa o alcalinitat, l’oxigen, el CO2… Disposa d’uns microscopis òptics de gran reducció.
7. Analitzador de gas i temperatura (TEGA): analitza mostres de terra calentades fins a ser volatilitzades en gas. Consta de 8 petits forns d’un sol ús, capaços de determinar amb gran preccissió la composició quimica del sòl.

Resultats

Ja s’habia detectat sobre l’espai, però aràes podra comprobar sobre el terreny: els pols de Mart són rics en gel subterrani.

En un cop d’ull, el pol nord marcia presenta un aspecte tan sec i roig com el que estem acostumats a veurel. Pero les aparences enganyen: els experts han observat que la superficie àrtica esta tota ratllada.

Aquestes ratlles, es deuen molt probablament als moviments de expansió i contracció de les placas de gel que hi ha sota el subsol, a les que el Phoenix va poder accedir i demostrar. La missió pretenia aclarar espectes fonamentals del passat hidric de Mart i determinar la existencia de compostos organics, i així o va fer.

Final de la missió

El 29 d’octubre de 2008, es va perdre la comunicació amb la sonda per ser recuperasa el dia seguent amb la ajuda d’una sonda orbital. La sonda va entrar en un període de hibernació a causa de la disminució de la llum solar mentre avançava l’hivern marcia. La sonda va ser reactivada però la poca energia solar va obligar a desconectar la majoria de calentadors necessaris per la funció dels sistemes mecànics i electrònics. Actualment es pot contectar amb la sonda, però només durant poc de temps i a la matinada.